We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La giostra de Milan

by Luca Bartolommei

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €11 EUR  or more

     

1.
Milan la gh’era Luca Bartolommei Come l’è bell, ohei se l’è bell, cantà Milan, località tra le più note in Lombardia, Piazza del Dòmm, i “oh bej, oh bej”, i ghisa, el tram, I temp indree, e manca mai la Galleria. E scriven tutt dei so navili e dei barbon, Dei gioeugh di bòcc, dei bei bersò, dei bottiglion, Della cazzoeula, dei òss bus, del pret de Ratanà, Ma varda tì che originalità. Per parlà no de cuu e derivati, puttost che tètt e altri accessori, Te seet cos’è, fann tanto rid, l’è tradizion, se canta inscì, E in fond, sèmm minga a l’oratori. A gh’era, gh’era gh’era, sì la gh’era, la bella Milan della scighera, La vèggia Milan della ringhera, e anca el “gran Milan” della liggera. A gh’era, gh’era gh’era, sì la gh’era, ona altra rima, ma l’è scappada via La troevi no, la torna puu, la sarà lì, ah, tela chì, l’è la Milan dell’osteria. Secondo me l’è ora de modernizzass, Bisogna andà in del… com’è che el ciamen… ramen! Mangià el poke e bev la birra artigianal, Oppur el Spriss setaa giò in terra, davanti al bar. Mah… Forse l’è mej, o cari amis, voltass indree, Pan e salamm cont on mezz litter de barbera, mah La nostalgia, sì, ma senza esagerà, Per tirà innanz in mezz a tutta sta ruéra. Perché la gh’era, gh’era gh’era, sì la gh’era, la bella Milan della scighera, La vèggia Milan della ringhera, e anca el “gran Milan” della liggera. E mì sont proppri on bel poetta de strapazz, che in ‘sta canzon che l’è ‘rivada ier mattina, A seri dree, ma ròbb de matt, a desmentegàss Che chì a Milan gh’è anca la Madonina! © RIPRODUZIONE RISERVATA
2.
Tango al Gratosoglio Luca Bartolommei – Paola Ciccioli Ghe doo squasi del tì, l’è già tri venerdì, che cont la sciora Gina a voo a ballà. Scarpètt de ballerina, vestito de organzina, schiena scoperta, con vista anca sui tètt. Seguro, aquì se baila el tango, sèmm chì in de la milònga, che, in verità, a mì me par ona balera (e anca on poo ràtera…) La musica porteña ci scalda el corazòn, ‘tacca, maestro, empezá la canciòn! Bailando nella milonga, alguna vez la man la se slonga, acariciando la sciora Gina che fa pirlar su piernita asesina, bailando el lento tango, cuidado, che al suelo stavo borlando, chì se scarliga avanti e indree, faccio il casquè e rièssi no a tiràlla in pee!!! Sèmm dree a sudà e ghe se dislengua un poo l’ombrett, lee la se appoggia, ohei, l’è senza reggipètt, adèss abrazáme mas fuerte, sciora Gina, dàmm on basìn, che mi te porti in Argentina! Bailando nella milonga, alguna vez la man la se slonga, acariciando la sciora Gina che fa pirlar su piernita asesina, bailando el lento tango, mì e la Gina ci stiamo ormai besando, nella milonga del Gratosoglio, Gina no sabes todo el bene che te voglio, nella milonga del Gratosoglio, Gina no sabes todo el bene che te voglio. © RIPRODUZIONE RISERVATA
3.
Alle giostre Garibaldi Luca Bartolommei – Paola Ciccioli Mentre che andavi in gir come on turista, naso per aria, osservando la città, M’è vegnù in ment da faà ona camminada, hoo slongà la strada, e mi sont tornà la. E sont rivà fin in Garibaldi, dove ona volta ghe andavom a ballà, Dove ona volta gh’era la “Bronboveri”, ho guardà intorna e me sont puu trovà. Gh’eran le giostre, e adèss a gh’è el “Diamante”, hann tirà giò l’ottovolante e el tiro a sègn, G'hinn puu i donnett a fà la vita avanti e indree, lì, delle Varesine a gh’è puu nient. In de la piazza dove gh’era el scalo merci, gh’è ona fontana, cont i fiolitt che fànn el bagn, Fiolitt e can, a mi me par ‘na stupidada, però fa “trendy” e questa è la modernità. Poeu gh’è el castell, che el par quei dei cartoni, el g’ha la ponta che la par on bel pennèll, El se riflett nella fontana – se l’è bèll – tutta ona banca, chi comanda ormai l’è quell. Proppri dedree a dove gh’era l’osteria, a g'hinn i alber che vànn su in sul grattaciel, On auditorium per la musica importante, e tanti viètt intitolate ai architètt. Me piaseria de minga ‘vegh memoria, de vèss giamò bèll vècc e rebambì, Se necessari, finisca pur in gloria, ma ‘sto quartiere, ormai, l’è puu per mì, A l’è el Fud-distrit e tègnell bon per tì, mi me piaseva quand ghe girava i travestì!!! © RIPRODUZIONE RISERVATA
4.
Gh’è de rangiass Luca Bartolommei – Paola Ciccioli Come te fee a tirà la fin del mes, che on dì cont l’alter aumenta tutt i spes La tua morosa, la t’ha mollà , in de per tì, come on merluss a caragnà, fa mal de chì, brusa de là, e, pagament, el tram el voeur minga rivà tel disi mì come se fa a superà anca sto moment par tanta ròbba ma poeu la finiss in nient. Gh’è de rangiass, gh’è de rangiass, ciapà un poo d’aria e fà anca quatter pass Tì te el see nò, mi podaria, su sto argoment scriv giò on’enciclopedia Dis el dottor, gh’è de rangiass, voltà su i manegh, senza minga disperass E poeu ricòrdes, mon ami, capita minga domà a tì, gh’è de rangiass, gh’è de rangiass. La poeu sembrà una soluzione complicada, però te disi, mi che l’hoo sperimentada Ghe voeur coragg e coeur in man e verità, te ’l disi mì, gh’è pròppi nient de fà. Gh’è de rangiass, gh’è de rangiass, in d’ona quaj manera tocca dis’ciollass Malinconia l’è nò per mì, me corr adree ma scappi via e la mòlli lì Me guardi indree, cosa hoo perduu, poeu guardi avanti e allora mì me fermi pù Con la mia dònna insemma a mì e la ghitarra sòtta al brasc, E per rangiass, gh’è de sposass… Gh’è de sposass, minga andà a spass, a ciapà i ratt ghe vaghen i alter, mì stoo a cà Eccola qui la verità, e voless ben l’è el vero spass, gh’è de rangiass, gh’è de rangiass. © RIPRODUZIONE RISERVATA
5.
I milanes a Belan Luca Bartolommei Quei de Milan che vegnen scià a Belan Quei de Milan che vegnen scià a Belan A on bèll momènt diventa necessari De cambià aria, vita e anca città Te veet de chì, de là, un poo precari, Ma ormai el tò viagg l’è incominciaa. La donna la partìss, sempre curiosa, la và sul lag de Còmm, e mì a Milan La ciàma vers mezzdì “sai… c’è una cosa, g’hoo chì el contratt, la casa l’è a Belan” “La vista l’è on spettacolo divino Siamo un po’ in alto, e chì se gira a pee E per i gatti c’è un piccolo giardino”… Gianmò capì, da buseccon, diventeroo laghé! Quei de Milan che vegnen scià a Belan Quei de Milan che vegnen scià a Belan L’è no che chì la gent sia malmostòsa Disèmm piuttòst che hinn molto riservaa Gentile, accogliente… premurosa Dopo trii mes el primm m’ha saludaa. Se boffa no la Breva, el riva giò el Tivan El porta scià el batèll cont i turista Se sent on gran casòtt, se sent fin de lontan Gh’è on reggiment, ma de motociclista. Fass minga sentì a dii che te pias Dervio Che gh’han pazienza, ma guai a ‘profittn E giò in contrada gh’è scià artista, letterati Se te pias l’Orrido, dis'ciolles, a vedèll vegn chi a Belan. Quei de Milan che vegnen scià a Belan Quei de Milan che vegnen scià a Belan La miee che la rampega, scriv e scatta I gatt che a Lescèn g’hann trovaa la gatta, E a mi la gent me guarda e dìs: “Varda quell lì, sèmm squasi amìs”… Quel de Milan, che l’è vegnuu a Belan. Quei de Milan che vegnen scià a Belan Quei de Milan che vegnen scià a Belan © RIPRODUZIONE RISERVATA
6.
La bicicletta Luca Bartolommei - Paola Ciccioli Gh’e n’è de tutti i tipi, di ogni varietà Per gente sedentaria, per chi el voeur gareggià Da fioeu, da òmm, da dòna, da corsa e da sbarbaa Firmata dal “designer”, vanto della città. Chi el voeur el scatto fisso, de moda e da gagà Non manca il freno a disco, manuber bell cromà Sellino molleggiato, speccett de chì e de là Bisacce in cordovan, manopole indoraa. Ecco la bici, la bicicletta, del milanese orgoglio e onor Ghe l’hann la sciora e la scioretta, lo strapelato e il gran signor. Ecco la bici, superleggera, che la te porta in giò e in sù L’era ligada cont la cadena, me l’hann ciollada e la gh’è pù. L’era ligada cont la cadena, me l’hann ciollada e la gh’è pù. Abbiamo anche la pista, ciclabile sì e no La busa poco in vista, inscì te borlet giò Pedalen come i matt, che bell, sul marciapè Tutta velocità, viva la liberté. Gh’è quell col casco a pera, Che ’l par che el sia un po indrée Bici da 30 chili, quella del prestinée Per “fav l’apevitivo”, ghe voeur la “muntan bai” Ocio a minga finì in del binari del tranvai. Con la tua la bici, la bicicletta, che la te pòrta avanti e indrée per la città Mezzo pulito, che non inquina, e poeu te pòdet cicciarà Ecco la bici, superleggera, che la te porta in sù e in giò Ma, ròbb de matt, a Sinigaglia, la bicicletta a mì me l’hann ciollada anmò Ma, ròbb de matt, a Sinigaglia, la bicicletta a mì me l’hann ciollada anmò © RIPRODUZIONE RISERVATA
7.
La giornalista Luca Bartolommei Gh’è gent che la se sposa l’avocatt, o la cantante, l’ingegnera, el benzinatt La fondeghera , el polliroeu , voeuna che ha faa quell mestee lì, adess ve disi con chi me sont sposaa mì La mia miee la fa la giornalista, la gh’ha un bel blog de dònn e realtà Trii vòlt al mes la scriv su una rivista, cinquanta vòlt al dì l’è adree a telefonà E poeu la gh’ha la conferenza stampa, e la presentazione dell’ibucch Il festival del cine dell’Irlanda, soo nò come la fa, mi saria bell e ciocch La mia miee l’è pròpri giornalista, di quelle che oramai non ce n’è più Titic-titoc gh’ha il tocco dell’artista, mentre che scriv con la Olivetti 22 L’associazion, el liber de on’amisa, tra un’ora va al museo del cinemà La me saluda, «tesoro, torno tardi», la torna a mezzanott, e poeu la voeur mangià La mia miee la fa la giornalista, la va e la torna a cà dopo duu dì «Son stanca, sì, però c’ho l’intervista…» mì la cognossi ben, l’avrà gnanca dormìi E poeu se mett giò a scriv a testa bassa, on’ora e mezza, e mì soo nò se dì Me fa «Ho appena scritto una poesia, roba d’amore, l’ho scritta adess per tì». © RIPRODUZIONE RISERVATA
8.
La vedette del Trianon Luca Bartolommei El me amis Giovànn Manzetta, m’ha invità a andà a teàter A vedè ona operetta, ovviamente al Trianon. Settaa giò in seconda fila, posizion privilegiada Se comincia, ecco el ballètt, ecco, entra la vedette! L’è ‘rivada da Paris, ghe l’hoo chì, davanti a mì… Marinette de Ménilmontant, oehi che gamb, oehi che gamb! Balla e canta tres doucément, ma quej gamb, ma quej gamb Fann vegnì tutt un mouvément, e me senti bùj el sang’ Per la vedette del Trianon, va’ che gamb, va’ che garòn! Operetta deliziosa, mi e el Giovànn semm tornaa a cà Compagnia de prémiere classe, milla volt l’ho ringraziaa. Poggià lì in su l’ottomana, oehi, me sont indormentaa L’è passà pussee de ona ora, pensa tì cosa ho sognaa... S’eri andaa fin a Paris, e chi ballava insèmma a mì? Savàsandìr… Marinette de Ménilmontant, oehi che gamb, oehi che gamb La ballava tres doucément, cont quej gamb, cont quej gamb L’era lì ‘brasciada a mì, che ghe davi on bel basin Alla vedette del Trianon, oehi che gamb, oehi che garòn! © RIPRODUZIONE RISERVATA
9.
La domenica 03:58
La domenica Luca Bartolommei – Paola Ciccioli Comincia cont on gàtt che el voeur giugà La va… la va… la va… La gatta invece che la voeur mangià La va… la va… la va… Caffè per la miee, cont i madeleinettes Mais oui, a madame ghe piàs de fà la colazion in lètt Gh’è anca el temp per ona sigaretta, poeu, senza fretta Voo giò a comprà el giornal. E la domenica la va… la va… la va… Con la mia voglia d’immobilità La va… la va… la va… L’acqua del lago la me par quella de Itapuà. Fa on frecc de bìss e se capìss Sèmm in gennàr, sèmm minga al mar E cont el frècc tutto rallenta Ghe mètti on ora a tornà a cà. E la domenica la va… la va… la va… Gh’è la miee che la me ‘spetta per disnà La va… la va… la va… Dopo mezzdì queidun el se indormenterà E la domenica finìss in un tramonto eccezional E va… e va… e va… L’acqua del lago la me par quella de Itapuà E la domenica finìss in un tramonto eccezional E va… e va… e va… L’acqua del lago la me par quella de Itapuà © RIPRODUZIONE RISERVATA
10.
Tango della rete Luca Bartolommei Gh’è el tag al post sul blog, profilo del Feisbocch Saroo anca on andeghee, ma mì sont giamò ciocch, La foto su Istagram, l’è proppri tanto bella Ma se ghe guardi ben, g’hoo l’espression che pari on ciolla. Che dire dei filmini sul tic-toc, O de ona bella “pagina de artista” De on sito personal de vita virtual, O de on bel cucciolino che conquista? E giò ‘sti gatt, avanti i gatt, sòtta coi gatt, (e se de no?) E giò ‘sti tètt, avanti i ciapp, i ciapp e i tètt, cagnoeu e ciapètt, gattin e tètt, l’è l’ internet, Tutt rebambì cont el nebbiòn nel cervellett. Mi pubblichi i mè fior, e lu la carbonara Ma poeu “se gh’è, so no, ossignor”, succed on grande cataclisma, M’è borlà giò el uaifai, gh’è no de connession, che rogna, e pagament g’ho anca el daunlod ch’el me prurisna. Che bei faccin, che bei sorris, che bei basin Che bei manin, e i bottiglion de spumantin Varda el Luis quand l’era a naja cont i Alpin E la Marisa cont i hotpans in via Turin. A hinn tutt ciappaa cont el smarfòn in gabinètt Anca in cantina a cicciarà cont el tablètt Ve do ona dritta, mes amis, scareghée l’app, scareghée l’app, E on poo per volta, tutt bei taggàa, E pubblicàa, anca bannàa, Cont el Feisbocch, e col tic-toc, e l’Istagram e col daunlod, cont el iutub e el messenger, e col uazzap, scareghèe l’app, e andèe on poo a dà via i ciàpp! UH! INTERNET! © RIPRODUZIONE RISERVATA
11.
La procession Luca Bartolommei Settaa in su ona banchetta, son lì a tirà on poo el fià Quand vedi tanta gent a camminà. A hinn tutti bej in fila, par che hinn ‘dree a marcià Par che nissun el sappia dove andà. Tosann, omen e dònn, fiolitt, on quaj bebé Vegliardi in compagnia della miee. Van dritti verso il lago, ‘riven dalla stazion ‘Dèss ho capii, a l’è ona procession! Gh’è quel vestì de negher, ossignor, l’è on funeral! Ma g’ha on biccer de plastica col spriss, mah! E la tosa che gh’è insemma, braghètt cont foeura i ciàpp La ciàtta con l’amisa sul whatsapp. Maglietta del Hard Rock, sciavàtt del Birkenstock On caravanserai lungo la pista. A hinn tanti, on bel monton, l’è no ona procession L’è ‘rivaa scià el trenin cont i turista! Ghe n’è de ogni color, gent de tutti i paes De tutti i continent, g’hinn anca i milanes ‘Riva anca el motoclub, e adree g’hinn i ciclista Trii pulman de cines, insomma on giga de turista. Capej de paja fina, contra l’insolazion L’ingles però l’è ross come on pollon La francesina dice “le lac sè trè sgiolì” Carina, la par pròppri la BB. Però, cara mam’selle Sèmm minga a San Tropé Sarèmm simpatich, ma sèmm semper laghee, quindi Settaa in sulla banchetta Ghe pias vedè passà ‘Sta bella la procession che se ne va El caravanserai che el torna a cà E chì a Belan se torna a rifiadà. Arrivederci neh, goodbye… au revoir… auf viedersehen… dasvidania… Con calma… © RIPRODUZIONE RISERVATA

about

La Giostra de Milan è il mio nuovo album demo. Scrivo mio ma come sempre c'è il contributo fondamentale di mia moglie Paola Ciccioli a livello di scrittura dei testi e di sintesi di concetti.
I testi sono principaImente in dialetto milanese, che ho cercato di ibridare con altre lingue che non siano solo l'italiano. Quindi lo troverete alternato ad espressioni francesi, inglesi e anche ispaniche, per la precisione argentine, perché quando si comincia, ad esempio, a parlare di tango allora non si può scherzare, guai a sbagliare l'accento...
Ogni brano è completo di testo originale e di una breve descrizione.
Francamente sono molto curioso di "vedere l'effetto che fa" o meglio che farà, l'esecuzione dal vivo dei brani che spero di iniziare a portare in giro a breve in un mio recital.
Il download dell' intero album, ma anche solo di qualche pezzo che piace particolarmente sarà molto apprezzato.
Grazie alle amiche e agli amici che mi seguiranno in questo nuovo viaggio.

credits

released November 22, 2022

Ringraziamenti a:

Paola Ciccioli per una serie infinita di cose.
Francesco Pulitanò per la consulenza sull'uso del castigliano anche nella sua accezione argentina, per la presenza costante ai recital dal vivo.
Giulio Cozzuto per qualche consiglio e per la sua musica.
I treni Regio della linea Milano - Tirano e viceversa che hanno visto il concepimento nonché la nascita della gran parte del materiale di quest'album.
Il lago e il Bellanasco che mi hanno dato spunti preziosissimi per completare l'opera.
Gattina, Gattino. E Gattone che, come da foto, mi detta i testi che poi gli firmo io. Ma lui è d'accordo.

license

all rights reserved

tags

about

Luca Bartolommei Bellano, Italy

contact / help

Contact Luca Bartolommei

Streaming and
Download help

Report this album or account

Luca Bartolommei recommends:

If you like Luca Bartolommei, you may also like: