1. |
Milan la gh'era
03:17
|
|||
Milan la gh’era Luca Bartolommei
Come l’è bell, ohei se l’è bell, cantà Milan,
località tra le più note in Lombardia,
Piazza del Dòmm, i “oh bej, oh bej”, i ghisa, el tram,
I temp indree, e manca mai la Galleria.
E scriven tutt dei so navili e dei barbon,
Dei gioeugh di bòcc, dei bei bersò, dei bottiglion,
Della cazzoeula, dei òss bus, del pret de Ratanà,
Ma varda tì che originalità.
Per parlà no de cuu e derivati, puttost che tètt e altri accessori,
Te seet cos’è, fann tanto rid, l’è tradizion, se canta inscì,
E in fond, sèmm minga a l’oratori.
A gh’era, gh’era gh’era, sì la gh’era, la bella Milan della scighera,
La vèggia Milan della ringhera, e anca el “gran Milan” della liggera.
A gh’era, gh’era gh’era, sì la gh’era, ona altra rima, ma l’è scappada via
La troevi no, la torna puu, la sarà lì, ah, tela chì, l’è la Milan dell’osteria.
Secondo me l’è ora de modernizzass,
Bisogna andà in del… com’è che el ciamen… ramen!
Mangià el poke e bev la birra artigianal,
Oppur el Spriss setaa giò in terra, davanti al bar. Mah…
Forse l’è mej, o cari amis, voltass indree,
Pan e salamm cont on mezz litter de barbera, mah
La nostalgia, sì, ma senza esagerà,
Per tirà innanz in mezz a tutta sta ruéra.
Perché la gh’era, gh’era gh’era, sì la gh’era, la bella Milan della scighera,
La vèggia Milan della ringhera, e anca el “gran Milan” della liggera.
E mì sont proppri on bel poetta de strapazz,
che in ‘sta canzon che l’è ‘rivada ier mattina,
A seri dree, ma ròbb de matt, a desmentegàss
Che chì a Milan gh’è anca la Madonina!
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
2. |
Tango al Gratosoglio
03:30
|
|||
Tango al Gratosoglio Luca Bartolommei – Paola Ciccioli
Ghe doo squasi del tì, l’è già tri venerdì,
che cont la sciora Gina a voo a ballà.
Scarpètt de ballerina, vestito de organzina,
schiena scoperta, con vista anca sui tètt.
Seguro, aquì se baila el tango, sèmm chì in de la milònga,
che, in verità, a mì me par ona balera (e anca on poo ràtera…)
La musica porteña ci scalda el corazòn, ‘tacca, maestro, empezá la canciòn!
Bailando nella milonga, alguna vez la man la se slonga,
acariciando la sciora Gina che fa pirlar su piernita asesina,
bailando el lento tango, cuidado, che al suelo stavo borlando,
chì se scarliga avanti e indree, faccio il casquè e rièssi no a tiràlla in pee!!!
Sèmm dree a sudà e ghe se dislengua un poo l’ombrett,
lee la se appoggia, ohei, l’è senza reggipètt,
adèss abrazáme mas fuerte, sciora Gina,
dàmm on basìn, che mi te porti in Argentina!
Bailando nella milonga, alguna vez la man la se slonga,
acariciando la sciora Gina che fa pirlar su piernita asesina,
bailando el lento tango, mì e la Gina ci stiamo ormai besando,
nella milonga del Gratosoglio, Gina no sabes todo el bene che te voglio,
nella milonga del Gratosoglio, Gina no sabes todo el bene che te voglio.
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
3. |
Alle giostre Garibaldi
03:19
|
|||
Alle giostre Garibaldi Luca Bartolommei – Paola Ciccioli
Mentre che andavi in gir come on turista, naso per aria, osservando la città,
M’è vegnù in ment da faà ona camminada, hoo slongà la strada, e mi sont tornà la.
E sont rivà fin in Garibaldi, dove ona volta ghe andavom a ballà,
Dove ona volta gh’era la “Bronboveri”, ho guardà intorna e me sont puu trovà.
Gh’eran le giostre, e adèss a gh’è el “Diamante”, hann tirà giò l’ottovolante e el tiro a sègn,
G'hinn puu i donnett a fà la vita avanti e indree, lì, delle Varesine a gh’è puu nient.
In de la piazza dove gh’era el scalo merci, gh’è ona fontana, cont i fiolitt che fànn el bagn,
Fiolitt e can, a mi me par ‘na stupidada, però fa “trendy” e questa è la modernità.
Poeu gh’è el castell, che el par quei dei cartoni, el g’ha la ponta che la par on bel pennèll,
El se riflett nella fontana – se l’è bèll – tutta ona banca, chi comanda ormai l’è quell.
Proppri dedree a dove gh’era l’osteria, a g'hinn i alber che vànn su in sul grattaciel,
On auditorium per la musica importante, e tanti viètt intitolate ai architètt.
Me piaseria de minga ‘vegh memoria, de vèss giamò bèll vècc e rebambì,
Se necessari, finisca pur in gloria, ma ‘sto quartiere, ormai, l’è puu per mì,
A l’è el Fud-distrit e tègnell bon per tì, mi me piaseva quand ghe girava i travestì!!!
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
4. |
Gh'è de rangiass
03:03
|
|||
Gh’è de rangiass Luca Bartolommei – Paola Ciccioli
Come te fee a tirà la fin del mes, che on dì cont l’alter aumenta tutt i spes
La tua morosa, la t’ha mollà , in de per tì, come on merluss a caragnà,
fa mal de chì, brusa de là, e, pagament, el tram el voeur minga rivà
tel disi mì come se fa a superà anca sto moment
par tanta ròbba ma poeu la finiss in nient.
Gh’è de rangiass, gh’è de rangiass, ciapà un poo d’aria e fà anca quatter pass
Tì te el see nò, mi podaria, su sto argoment scriv giò on’enciclopedia
Dis el dottor, gh’è de rangiass, voltà su i manegh, senza minga disperass
E poeu ricòrdes, mon ami, capita minga domà a tì, gh’è de rangiass, gh’è de rangiass.
La poeu sembrà una soluzione complicada, però te disi, mi che l’hoo sperimentada
Ghe voeur coragg e coeur in man e verità, te ’l disi mì, gh’è pròppi nient de fà.
Gh’è de rangiass, gh’è de rangiass, in d’ona quaj manera tocca dis’ciollass
Malinconia l’è nò per mì, me corr adree ma scappi via e la mòlli lì
Me guardi indree, cosa hoo perduu, poeu guardi avanti e allora mì me fermi pù
Con la mia dònna insemma a mì e la ghitarra sòtta al brasc,
E per rangiass, gh’è de sposass…
Gh’è de sposass, minga andà a spass, a ciapà i ratt ghe vaghen i alter, mì stoo a cà
Eccola qui la verità, e voless ben l’è el vero spass, gh’è de rangiass, gh’è de rangiass.
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
5. |
I milanes a Belan
03:40
|
|||
I milanes a Belan Luca Bartolommei
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
A on bèll momènt diventa necessari
De cambià aria, vita e anca città
Te veet de chì, de là, un poo precari,
Ma ormai el tò viagg l’è incominciaa.
La donna la partìss, sempre curiosa,
la và sul lag de Còmm, e mì a Milan
La ciàma vers mezzdì “sai… c’è una cosa,
g’hoo chì el contratt, la casa l’è a Belan”
“La vista l’è on spettacolo divino
Siamo un po’ in alto, e chì se gira a pee
E per i gatti c’è un piccolo giardino”…
Gianmò capì, da buseccon, diventeroo laghé!
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
L’è no che chì la gent sia malmostòsa
Disèmm piuttòst che hinn molto riservaa
Gentile, accogliente… premurosa
Dopo trii mes el primm m’ha saludaa.
Se boffa no la Breva, el riva giò el Tivan
El porta scià el batèll cont i turista
Se sent on gran casòtt, se sent fin de lontan
Gh’è on reggiment, ma de motociclista.
Fass minga sentì a dii che te pias Dervio
Che gh’han pazienza, ma guai a ‘profittn
E giò in contrada gh’è scià artista, letterati
Se te pias l’Orrido, dis'ciolles, a vedèll vegn chi a Belan.
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
La miee che la rampega, scriv e scatta
I gatt che a Lescèn g’hann trovaa la gatta,
E a mi la gent me guarda e dìs:
“Varda quell lì, sèmm squasi amìs”…
Quel de Milan, che l’è vegnuu a Belan.
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
Quei de Milan che vegnen scià a Belan
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
6. |
La bicicletta
02:46
|
|||
La bicicletta Luca Bartolommei - Paola Ciccioli
Gh’e n’è de tutti i tipi, di ogni varietà
Per gente sedentaria, per chi el voeur gareggià
Da fioeu, da òmm, da dòna, da corsa e da sbarbaa
Firmata dal “designer”, vanto della città.
Chi el voeur el scatto fisso, de moda e da gagà
Non manca il freno a disco, manuber bell cromà
Sellino molleggiato, speccett de chì e de là
Bisacce in cordovan, manopole indoraa.
Ecco la bici, la bicicletta, del milanese orgoglio e onor
Ghe l’hann la sciora e la scioretta, lo strapelato e il gran signor.
Ecco la bici, superleggera, che la te porta in giò e in sù
L’era ligada cont la cadena, me l’hann ciollada e la gh’è pù.
L’era ligada cont la cadena, me l’hann ciollada e la gh’è pù.
Abbiamo anche la pista, ciclabile sì e no
La busa poco in vista, inscì te borlet giò
Pedalen come i matt, che bell, sul marciapè
Tutta velocità, viva la liberté.
Gh’è quell col casco a pera,
Che ’l par che el sia un po indrée
Bici da 30 chili, quella del prestinée
Per “fav l’apevitivo”, ghe voeur la “muntan bai”
Ocio a minga finì in del binari del tranvai.
Con la tua la bici, la bicicletta, che la te pòrta avanti e indrée per la città
Mezzo pulito, che non inquina, e poeu te pòdet cicciarà
Ecco la bici, superleggera, che la te porta in sù e in giò
Ma, ròbb de matt, a Sinigaglia, la bicicletta a mì me l’hann ciollada anmò
Ma, ròbb de matt, a Sinigaglia, la bicicletta a mì me l’hann ciollada anmò
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
7. |
La giornalista
03:28
|
|||
La giornalista Luca Bartolommei
Gh’è gent che la se sposa l’avocatt, o la cantante, l’ingegnera, el benzinatt
La fondeghera , el polliroeu , voeuna che ha faa quell mestee lì,
adess ve disi con chi me sont sposaa mì
La mia miee la fa la giornalista, la gh’ha un bel blog de dònn e realtà
Trii vòlt al mes la scriv su una rivista, cinquanta vòlt al dì l’è adree a telefonà
E poeu la gh’ha la conferenza stampa, e la presentazione dell’ibucch
Il festival del cine dell’Irlanda, soo nò come la fa, mi saria bell e ciocch
La mia miee l’è pròpri giornalista, di quelle che oramai non ce n’è più
Titic-titoc gh’ha il tocco dell’artista, mentre che scriv con la Olivetti 22
L’associazion, el liber de on’amisa, tra un’ora va al museo del cinemà
La me saluda, «tesoro, torno tardi», la torna a mezzanott, e poeu la voeur mangià
La mia miee la fa la giornalista, la va e la torna a cà dopo duu dì
«Son stanca, sì, però c’ho l’intervista…» mì la cognossi ben, l’avrà gnanca dormìi
E poeu se mett giò a scriv a testa bassa, on’ora e mezza, e mì soo nò se dì
Me fa «Ho appena scritto una poesia, roba d’amore, l’ho scritta adess per tì».
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
8. |
La vedette del Trianon
03:49
|
|||
La vedette del Trianon Luca Bartolommei
El me amis Giovànn Manzetta, m’ha invità a andà a teàter
A vedè ona operetta, ovviamente al Trianon.
Settaa giò in seconda fila, posizion privilegiada
Se comincia, ecco el ballètt, ecco, entra la vedette!
L’è ‘rivada da Paris, ghe l’hoo chì, davanti a mì…
Marinette de Ménilmontant, oehi che gamb, oehi che gamb!
Balla e canta tres doucément, ma quej gamb, ma quej gamb
Fann vegnì tutt un mouvément, e me senti bùj el sang’
Per la vedette del Trianon, va’ che gamb, va’ che garòn!
Operetta deliziosa, mi e el Giovànn semm tornaa a cà
Compagnia de prémiere classe, milla volt l’ho ringraziaa.
Poggià lì in su l’ottomana, oehi, me sont indormentaa
L’è passà pussee de ona ora, pensa tì cosa ho sognaa...
S’eri andaa fin a Paris, e chi ballava insèmma a mì?
Savàsandìr…
Marinette de Ménilmontant, oehi che gamb, oehi che gamb
La ballava tres doucément, cont quej gamb, cont quej gamb
L’era lì ‘brasciada a mì, che ghe davi on bel basin
Alla vedette del Trianon, oehi che gamb, oehi che garòn!
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
9. |
La domenica
03:58
|
|||
La domenica Luca Bartolommei – Paola Ciccioli
Comincia cont on gàtt che el voeur giugà
La va… la va… la va…
La gatta invece che la voeur mangià
La va… la va… la va…
Caffè per la miee, cont i madeleinettes
Mais oui, a madame ghe piàs de fà la colazion in lètt
Gh’è anca el temp per ona sigaretta, poeu, senza fretta
Voo giò a comprà el giornal.
E la domenica la va… la va… la va…
Con la mia voglia d’immobilità
La va… la va… la va…
L’acqua del lago la me par quella de Itapuà.
Fa on frecc de bìss e se capìss
Sèmm in gennàr, sèmm minga al mar
E cont el frècc tutto rallenta
Ghe mètti on ora a tornà a cà.
E la domenica la va… la va… la va…
Gh’è la miee che la me ‘spetta per disnà
La va… la va… la va…
Dopo mezzdì queidun el se indormenterà
E la domenica finìss in un tramonto eccezional
E va… e va… e va…
L’acqua del lago la me par quella de Itapuà
E la domenica finìss in un tramonto eccezional
E va… e va… e va…
L’acqua del lago la me par quella de Itapuà
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
10. |
Tango della rete
02:43
|
|||
Tango della rete Luca Bartolommei
Gh’è el tag al post sul blog, profilo del Feisbocch
Saroo anca on andeghee, ma mì sont giamò ciocch,
La foto su Istagram, l’è proppri tanto bella
Ma se ghe guardi ben, g’hoo l’espression che pari on ciolla.
Che dire dei filmini sul tic-toc,
O de ona bella “pagina de artista”
De on sito personal de vita virtual,
O de on bel cucciolino che conquista?
E giò ‘sti gatt, avanti i gatt, sòtta coi gatt, (e se de no?)
E giò ‘sti tètt, avanti i ciapp, i ciapp e i tètt,
cagnoeu e ciapètt, gattin e tètt, l’è l’ internet,
Tutt rebambì cont el nebbiòn nel cervellett.
Mi pubblichi i mè fior, e lu la carbonara
Ma poeu “se gh’è, so no, ossignor”, succed on grande cataclisma,
M’è borlà giò el uaifai, gh’è no de connession,
che rogna, e pagament g’ho anca el daunlod ch’el me prurisna.
Che bei faccin, che bei sorris, che bei basin
Che bei manin, e i bottiglion de spumantin
Varda el Luis quand l’era a naja cont i Alpin
E la Marisa cont i hotpans in via Turin.
A hinn tutt ciappaa cont el smarfòn in gabinètt
Anca in cantina a cicciarà cont el tablètt
Ve do ona dritta, mes amis, scareghée l’app, scareghée l’app,
E on poo per volta, tutt bei taggàa,
E pubblicàa, anca bannàa,
Cont el Feisbocch, e col tic-toc, e l’Istagram e col daunlod,
cont el iutub e el messenger, e col uazzap, scareghèe l’app,
e andèe on poo a dà via i ciàpp!
UH! INTERNET!
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
||||
11. |
La procession
03:55
|
|||
La procession Luca Bartolommei
Settaa in su ona banchetta, son lì a tirà on poo el fià
Quand vedi tanta gent a camminà.
A hinn tutti bej in fila, par che hinn ‘dree a marcià
Par che nissun el sappia dove andà.
Tosann, omen e dònn, fiolitt, on quaj bebé
Vegliardi in compagnia della miee.
Van dritti verso il lago, ‘riven dalla stazion
‘Dèss ho capii, a l’è ona procession!
Gh’è quel vestì de negher, ossignor, l’è on funeral!
Ma g’ha on biccer de plastica col spriss, mah!
E la tosa che gh’è insemma, braghètt cont foeura i ciàpp
La ciàtta con l’amisa sul whatsapp.
Maglietta del Hard Rock, sciavàtt del Birkenstock
On caravanserai lungo la pista.
A hinn tanti, on bel monton, l’è no ona procession
L’è ‘rivaa scià el trenin cont i turista!
Ghe n’è de ogni color, gent de tutti i paes
De tutti i continent, g’hinn anca i milanes
‘Riva anca el motoclub, e adree g’hinn i ciclista
Trii pulman de cines, insomma on giga de turista.
Capej de paja fina, contra l’insolazion
L’ingles però l’è ross come on pollon
La francesina dice “le lac sè trè sgiolì”
Carina, la par pròppri la BB.
Però, cara mam’selle
Sèmm minga a San Tropé
Sarèmm simpatich, ma sèmm semper laghee, quindi
Settaa in sulla banchetta
Ghe pias vedè passà
‘Sta bella la procession che se ne va
El caravanserai che el torna a cà
E chì a Belan se torna a rifiadà.
Arrivederci neh, goodbye… au revoir… auf viedersehen… dasvidania…
Con calma…
© RIPRODUZIONE RISERVATA
|
Streaming and Download help
Luca Bartolommei recommends:
If you like Luca Bartolommei, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp